Com a claus! clavats! No es van notar els quasi 500 quilòmetres fets el dia anterior ni la sortida nocturna, a les 08:30 tota la colla tornàvem a estar preparats per tornar, per una altra ruta diferent, cap a casa. Bé, tots no, el Gabal va aprofitar el bon dia que es presentava i, com el que no vol la cosa, segons ens va informar el senyor de la recepció, a les 08 hores iniciava ruta cap a Valladolid, a visitar família.
Així que, amb una moto menys, i després d'un intent avortat d'anar a esmorzar quelcom, ens vam ficar en marxa, rodejant Cuenca, i rumb a la Serrania de Cuenca i Molina de Aragón.
De seguida que ens vam trobar amb la ruta correcta, i fora ja de la primera carretera nacional que vam agafar, va arribar la primera parada, per omplir la panxa.
El intent va ser fallit, la cuina no era encara en marxa; un cafè amb llet, algun suc i altre cop carretera i manta. Aquesta vegada no tornaríem a parar fins a Molina de Aragón, això si, abans d'arribar a aquesta població vam deixar radera un congost preciós i un port de muntanya molt bonic, tot gracies a la CM-210.
I arribem a Molina de Aragon, bonica població resguardada per un turo i protegida per una fortalesa espectacular. Allí trobem un bar, a la plaça del poble, dedicat al mon dels braus. Esmorzem i rebem un tracte molt amable per les persones que el regenten. Continuem la marxa.
Avui tornem a travessar deserts, immensos parcs eòlics i esplanades àrides creuades per una carretera que passaria factura en més d'una de les gomes de les nostres muntures.
En arribar a la població de Nuevalos tenim una de les anècdotes del viatge. Ens va costar un bon esforç convences a l'operari d'una estació de serveis d'omplir els nostres dipòsits, el motiu pel qual al senyor no li anava be, molt simple: "No tengo cambio menudo". Finalment va entendre que amb targeta també es pot pagar la benzina d'una moto. A més a més de repostar vam fer una repassadeta a la pressió dels pneumàtics, un parell de motos presentaven els neumàtics posterior malmesos.
Vam reprendre la marxa i arribarem a Calatayud; no vam trobar a la Dolores però una patrulla de la Guardia Civil motoritzada ens va tornar la salutació motera, unes "V'sss" que van de verd i una grata sorpresa. De camí a Cariñena vam decidir que, al arribar en aquesta població, pararíem a dinar. I així ho vam fer, en un parador molt acollidor de Cariñena, vam aterrar i ens vam fer nostra una terrassa. Teníem sol i ombra a disposició, unes canyes i unes tapes, acompanyat d'un parell d'amanides i com a nous. I per postres un geladet, potser el primer de la temporada, i es que la temperatura, uns 26 graus, ho demanava.
Després de tornar a inspecciona les gomes, la sortida, va arribar a un punt determinant. S'havia de decidir que fer amb el David i el Carles, o anar a Saragossa a canviar rodes o tirar poc a poc per autopista fins a Lleida. Finalment David, Carles, Jordi, Bonilla i Paqui van tornar cap a Lleida per l'autopista; i Marçal, Marta i Toni van continuar la ruta en direcció a Caspe.
Uns més aviat i uns altres més tard, cap al vespre, els dos grups a casa, sans i estalvis que es el més important, i amb les ganes de tornar-ho a repetir el més aviat possible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada