Viatge a Cuenca, part I (anada)

Amb una puntualitat inusual, el Gabal, ja era al DALMAU, abans de que a molts ens sones el despertador. Tocava matinar, però amb la il.lusió amb la que tots afrontavem la aventura, sens dubte no es van enganxar els llençols.
De primeres el día no va començar d'allò més bé. Durant la nit havia plogut i el dia s'aixecava tapat, al contrari que tots nosaltres. Però bé, el temps era l'únic que no es podia controlar i això no faría canvia de plans a ningú.
A les 08:00 hores tots al DALMAU, amb el Gabal es clar, que ja hi era... La resta de la tropa la composaren el Luke, el Carles, el Marçal, la Paqui i el Toni, el David, la Marta i un servidor. No va poder venir la Núria, a darrera hora el seu gosset no es va acabar de recuperar i es va haver de quedar amb ell, però no cal patir, l'animal es possarà bé i nosaltres montarem més excursions.

Cafelito i en marxa, però abans de tot la feina feta: foto de familia i caiguda per deixar el tema enllestit.

Vam iniciar la marxa amb precaució, el terra era moll, a l'horitzo els nubols començaven a deixar pas a la llum del sol i al cel blau. Seria un bon auguri i una bona ajuda per aixugar una mica el terra. Després de passar Mequinença i anar direcció Caspe ja vam poder començar a gaudir de la conducció en moto i entrellaçar alguna curva com cal.

Passat Alcañiz vam parar a esmorçar. Bueno la Paqui no se si va poder menjar gaire perque amb el David, la pobra, no podia deixar de riure. El temps continuava acompanyan.

A Cantavieja vam fer una paradeta a respostar i vam comprovar com, de camí a Teruel, la temperatura baixava fins als 7 graus. Això si, el bon humor no deixava de pujar. Represa cap a Terol, travessant, literalment, deserts. Paisatjes castigats per les temperatures i per l'oblid, on no hi ha ni tan sols vegetació i, la poca que hi havia, encara es trobava hivernant.

L'arribada a Teruel va ser molt maca, passant just per davant d'una arcada de pedra molt bonica. El sol i la bona temperatura ens acompanyava ara i vam triar aquesta ciutat per dinar. El Toni i la Paqui ens van guiar pel casc antic, molt bonic per cert, i vam aparcar les maquines molt a prop de la famosa plaça del "Torico".

Després d'un molt bon dinar, acompanyat per anecdotes i tonteries varies, i d'un cafè en un marc molt destacable, la plaça abans esmentada, vam rependre camí cap a Cuenca, però com anava esssent tònica habitual en aquesta ruta, no per la carretera nacional sino per carretera local.

Seguint el marge d'un riu vam arribar a Albarracin, repostatge i despiste! Al sortir del poble ens vam passar un desviament i vam fer cap a un port que, per sort de la perdua, vam poder fer. Molt bonic i amb un pinar precios. Està situat a la serra de Albarracin, molt maca per cert.

En pic vam sol.lucionar la perdua i vam refer la ruta, tot sobre plano davant de no se quants aparells GPS apagats, teniem Cuenca a un pas. Vam fer un port molt bonic i amb un embassament, del riu Jucar, en el marge esquerre, vam fer una darrera parada. El Carlos i en David feient uns avantbraços que semblaven Popeye, res que la canalla quan surt de casa...

En arribar a Cuenca vam deixar les motos repostades, ens van indicar on es trobava la pensió i, en pocs minuts, ja estavem liant un colapse a la pensió de destí. Per cert, el tracte rebut molt destacable.

Temps per fer una dutxa i un canvi de roba i, aquesta vegada a peu, ens encaminavem cap a la zona antiga a sopar. Unes tapes, uns montaditos i algun plat típic ens van tornar a animar i a donar forces, que a alguns els hi feia falta.

I abans d'anar a dormir, uns valents, van fer la visita a les famoses cases penjades. Bé, de fet i sense anim de desmereixer, casa penjada, perque es una la casa que sobresurt d'un penyasegat. Això si, el passeig i el casc antic de Cuenca a destacar, tant per net com per tranquil, alguna cosa haurien d'apendre els politics de Lleida, però això ja es una altre tema...

En resumen aquest ha estat la sintesi del viatje d'anada. De seguida que pugui us explico la tornada, que no va tenir desperdici i incidencies. Fins aviat...