Visita a Logronyo 4 i 5 de maig

Hola, ja tornem a tenir per explicar. Aquesta vegada la historia la explicarem en castellà, donat que hi ha gent que ens llegeix de fora de Catalunya, així doncs, "erase una vez..."
Conocíamos de sobra lo que nos esperaba en Logroño, llevábamos tiempo planeando volver, esta vez la idea era diferente ya que, el medio para llegar, seria la moto.
Finalmente, por una cosa o por otra, solo íbamos Marta y yo, una lástima ya que había mucha gente interesada en realizar el viaje con nosotros, pero... las circunstancias obligan!
De todas manera, para gran parte de la ida, iríamos acompañados por dos amigos, dos colegas de la Associació de Motoristes Terraferma, Alex i Noel.
A las 08:00 horas era la marca fijada para encontrarnos en el Dalmau y, después de el café con leche de rigor, nos pusimos en marcha las tres motos y las cuatro personas. El día acompañaba, hacia un sol esplendido y, aun siendo tan temprano, la temperatura en marcha era muy agradable.
En seguida abandonamos los primeros pueblos cercanos a Lleida y nos adentramos, por Benabarre, en dirección al Pirineo aragonés. El día estaba tan despejado y la atmósfera tan limpia que, a nuestra derecha, podíamos observar nitidamente todas las cumbres con nieve aun. Una vista fantástica.
Cerca de Grado paramos a almorzar, acertamos el lugar al segundo intento ya que, en el primero, cuando ya nos habíamos bajado de las motos, dejado cascos, etc... en la puerta anunciaban que tenían descanso semanal, toma ya! vuelta en marcha, eso sí, pocos metros que el hambre apretaba.

Así que, como he mencionado antes, en Grado nos sentamos a la mesa.
Después de un buen almuerzo, como es costumbre, y de una larga tertulia, como también es costumbre, intentamos volver a la ruta. Digo intentamos porque para Noel fue imposible, el embrague de su BMW se declaro en huelga ese día y no hubo manera de moverse del sitio. Bueno sí, en grua.
A partir de ahí la aventura siguió para Marta y para mi. Continuamos dirección al embalse de Yesa y disfrutamos de puertos preciosos en el Pirieno, concretamente el que va de Broto a Biescas.
Así que pasamos por Biescas, Jaca, Berdun y Yesa, donde paramos a comer en un parador muy acogedor a pie de carretera. Retomamos fuerzas y afrontamos el resto de camino, aunque un poco cansados porque los quilómetros y el haber dormido poco la noche anterior pasaban factura.

Nos adentramos por tierras del Reyno de Navarra, preciosas por cierto. Es de admirar que, como en Catalunya, no hay practicamente un palmo de terreno que no este trabajado. Sus pueblos son de una calidad y de una belleza que extraordinaria. Se ve riqueza por donde mires. Pasamos por Tafalla y Estella, como poblaciones mas importantes y no gustaron mucho. Así que una de las próximas tiene que ser a Navarra.
Pero esta vez tocaba La Rioja y, a semejanza de su vecina, también sus tierras están trabajadas y sus poblaciones muy cuidadas. Y como el que no quiere la cosa aterrizamos en Logroño.

Entramos por una autovía, no teníamos mucha idea de por donde quedaba el hotel (nos sonaba que por el centro), así que salimos de la autovía por Logroño centro, que si no...
Paseamos por la ciudad y fuimos preguntando a sus gentes, muy amables por cierto, como llegar a nuestro hotel (Murrieta se llamaba), eso nos permitió callejear un poquito y ver que la distribución de la ciudad es muy fácil. Nos encantaron sus avenidas y calles anchas, concretamente a Marta una que se llamaba Gran Vía y estaba llena de tiendas, porque sera...
Y por allí estaba nuestro hotel; en seguida nos atendieron, pudimos dejar la moto en el apacamiento privado y maletas en la habitación. La calle Laurel nos esperaba...

Y bueno, que contaros, como las películas o los libros si os cuento lo que es la Calle del Laurel y sus adyacentes os revelaría una sorpresa que, mejor, os invito a que descubráis vosotros mismos. Un consejo, ir con hambre y que os guste el vino, mejor dicho, el buen vino.
Además el ambiente que se respira en toda la parte antigua de la ciudad es muy agradable, tanto por sus gentes como por la seguridad que se siente cuando te mueves por sus calles.
Como despedida un par de fotos ilustrativas y una invitación a descubrir Logroño. Hasta pronto, V'ssss.

Lleida Moto 2011

Com cada any  l'Associació de Motoristes Terraferma va aprofitar l'arribada de la Fira dedicada a la moto per organitzar un esmorzar i una trobada motera. Enguany el calendari va permetre que ens puguessim atançar i gaudir de la diada motera per excel.lencia a les terres de Ponent.
A les set del matí, un servidor, ja estava, amb tota la colla, sucant tomata a centenars d'entrepans i preparant desenes de llonganisses per rebre als motards com es mereixen.
A les 8:30 vaig anar a recollir la Marta per portar-la als Camps Elissis, on es cel.lebra l'esdeveniment, i esmorzar un dels entrepans calents que es repartirien.

Més tard va apareixer el David, company d'aventures i desventures i, desde fa un temps, company de quilometres a caball de les nostres montures. També, com ha de ser, es va cruspir un sabros entrepà de llonganissa i vam repassar plegats totes les motos que va plegar la trobada.

 Cap a les 10:30 hores hi havia prevista la sortida per realitzar una ruta en direcció al Pre-Pirineu lleidatà. El recorregut tenia previst passar per Pont de Montanyana, Tremp, Ponts i arribada a Lleida a l'hora de dinar.
Com ens va fer gràcia el plan i el fet de rodar juntament amb altres motos, doncs ens vam apuntar. De fet ja anavem vestits per l'ocasió. L'unic que no estava previst era que, a meitat del recorregut, quan ens trobavem a l'entrada de Tremp, nosaltres, es a dir, Marta, David i Toni, vam variar la ruta i ens vam dirigir cap a la Pobla de Segur. La intenció era clara, feia molt temps que no visitavem "Ca la Pepa", creperia especial situada a la vall de Boí. Així que vam plantejar la idea al David, aquest es va apuntar, i vam fer rumb cap al Port de Perves. Parada obligada a Viu de Llevata, amb la corresponent explicació al David de que significa Viu en les nostres vides, i seguit cap a Pont de Suert.
Em pic vam passar Barruera ja la impaciencia de degustar una crepe Osiris s'apoderava de les nostres ments, la Marta no devia pensar en res més, ni curves ni rectes ni punyetes! Nosaltres, els pilots, encara vam disfrutar d'alguna curveta divertida abans d'arribar a Boí.
I allí el David va tenir l'honor de coneixer "Ca la Pepa" i degustar una de les delicioses crepes salades i una altra de dolça, de postre clar...

La tornada, després de passar les curves de Sopeira, va ser més aborrideta, això si amb un temps explendid que va fer que el dia fos ideal per anar en moto.
I fins aquí l'aventura, sense cap ensurt aquesta vegada, eh... David... ; )

Viatge a Cuenca II (tornada)

Com a claus! clavats! No es van notar els quasi 500 quilòmetres fets el dia anterior ni la sortida nocturna, a les 08:30 tota la colla tornàvem a estar preparats per tornar, per una altra ruta diferent, cap a casa. Bé, tots no, el Gabal va aprofitar el bon dia que es presentava i, com el que no vol la cosa, segons ens va informar el senyor de la recepció, a les 08 hores iniciava ruta cap a Valladolid, a visitar família.
Així que, amb una moto menys, i després d'un intent avortat d'anar a esmorzar quelcom, ens vam ficar en marxa, rodejant Cuenca, i rumb a la Serrania de Cuenca i Molina de Aragón.

De seguida que ens vam trobar amb la ruta correcta, i fora ja de la primera carretera nacional que vam agafar, va arribar la primera parada, per omplir la panxa.
El intent va ser fallit, la cuina no era encara en marxa; un cafè amb llet, algun suc i altre cop carretera i manta. Aquesta vegada no tornaríem a parar fins a Molina de Aragón, això si, abans d'arribar a aquesta població vam deixar radera un congost preciós i un port de muntanya molt bonic, tot gracies a la CM-210.

I arribem a Molina de Aragon, bonica població resguardada per un turo i protegida per una fortalesa espectacular. Allí trobem un bar, a la plaça del poble, dedicat al mon dels braus. Esmorzem i rebem un tracte molt amable per les persones que el regenten. Continuem la marxa.

Avui tornem a travessar deserts, immensos parcs eòlics i esplanades àrides creuades per una carretera que passaria factura en més d'una de les gomes de les nostres muntures.

En arribar a la població de Nuevalos tenim una de les anècdotes del viatge. Ens va costar un bon esforç convences a l'operari d'una estació de serveis d'omplir els nostres dipòsits, el motiu pel qual al senyor no li anava be, molt simple: "No tengo cambio menudo". Finalment va entendre que amb targeta també es pot pagar la benzina d'una moto. A més a més de repostar vam fer una repassadeta a la pressió dels pneumàtics, un parell de motos presentaven els neumàtics posterior malmesos.

Vam reprendre la marxa i arribarem a Calatayud; no vam trobar a la Dolores però una patrulla de la Guardia Civil motoritzada ens va tornar la salutació motera, unes "V'sss" que van de verd i una grata sorpresa. De camí a Cariñena vam decidir que, al arribar en aquesta població, pararíem a dinar. I així ho vam fer, en un parador molt acollidor de Cariñena, vam aterrar i ens vam fer nostra una terrassa. Teníem sol i ombra a disposició, unes canyes i unes tapes, acompanyat d'un parell d'amanides i com a nous. I per postres un geladet, potser el primer de la temporada, i es que la temperatura, uns 26 graus, ho demanava.

Després de tornar a inspecciona les gomes, la sortida, va arribar a un punt determinant. S'havia de decidir que fer amb el David i el Carles, o anar a Saragossa a canviar rodes o tirar poc a poc per autopista fins a Lleida. Finalment David, Carles, Jordi, Bonilla i Paqui van tornar cap a Lleida per l'autopista; i Marçal, Marta i Toni van continuar la ruta en direcció a Caspe.

Uns més aviat i uns altres més tard, cap al vespre, els dos grups a casa, sans i estalvis que es el més important, i amb les ganes de tornar-ho a repetir el més aviat possible

Viatge a Cuenca, part I (anada)

Amb una puntualitat inusual, el Gabal, ja era al DALMAU, abans de que a molts ens sones el despertador. Tocava matinar, però amb la il.lusió amb la que tots afrontavem la aventura, sens dubte no es van enganxar els llençols.
De primeres el día no va començar d'allò més bé. Durant la nit havia plogut i el dia s'aixecava tapat, al contrari que tots nosaltres. Però bé, el temps era l'únic que no es podia controlar i això no faría canvia de plans a ningú.
A les 08:00 hores tots al DALMAU, amb el Gabal es clar, que ja hi era... La resta de la tropa la composaren el Luke, el Carles, el Marçal, la Paqui i el Toni, el David, la Marta i un servidor. No va poder venir la Núria, a darrera hora el seu gosset no es va acabar de recuperar i es va haver de quedar amb ell, però no cal patir, l'animal es possarà bé i nosaltres montarem més excursions.

Cafelito i en marxa, però abans de tot la feina feta: foto de familia i caiguda per deixar el tema enllestit.

Vam iniciar la marxa amb precaució, el terra era moll, a l'horitzo els nubols començaven a deixar pas a la llum del sol i al cel blau. Seria un bon auguri i una bona ajuda per aixugar una mica el terra. Després de passar Mequinença i anar direcció Caspe ja vam poder començar a gaudir de la conducció en moto i entrellaçar alguna curva com cal.

Passat Alcañiz vam parar a esmorçar. Bueno la Paqui no se si va poder menjar gaire perque amb el David, la pobra, no podia deixar de riure. El temps continuava acompanyan.

A Cantavieja vam fer una paradeta a respostar i vam comprovar com, de camí a Teruel, la temperatura baixava fins als 7 graus. Això si, el bon humor no deixava de pujar. Represa cap a Terol, travessant, literalment, deserts. Paisatjes castigats per les temperatures i per l'oblid, on no hi ha ni tan sols vegetació i, la poca que hi havia, encara es trobava hivernant.

L'arribada a Teruel va ser molt maca, passant just per davant d'una arcada de pedra molt bonica. El sol i la bona temperatura ens acompanyava ara i vam triar aquesta ciutat per dinar. El Toni i la Paqui ens van guiar pel casc antic, molt bonic per cert, i vam aparcar les maquines molt a prop de la famosa plaça del "Torico".

Després d'un molt bon dinar, acompanyat per anecdotes i tonteries varies, i d'un cafè en un marc molt destacable, la plaça abans esmentada, vam rependre camí cap a Cuenca, però com anava esssent tònica habitual en aquesta ruta, no per la carretera nacional sino per carretera local.

Seguint el marge d'un riu vam arribar a Albarracin, repostatge i despiste! Al sortir del poble ens vam passar un desviament i vam fer cap a un port que, per sort de la perdua, vam poder fer. Molt bonic i amb un pinar precios. Està situat a la serra de Albarracin, molt maca per cert.

En pic vam sol.lucionar la perdua i vam refer la ruta, tot sobre plano davant de no se quants aparells GPS apagats, teniem Cuenca a un pas. Vam fer un port molt bonic i amb un embassament, del riu Jucar, en el marge esquerre, vam fer una darrera parada. El Carlos i en David feient uns avantbraços que semblaven Popeye, res que la canalla quan surt de casa...

En arribar a Cuenca vam deixar les motos repostades, ens van indicar on es trobava la pensió i, en pocs minuts, ja estavem liant un colapse a la pensió de destí. Per cert, el tracte rebut molt destacable.

Temps per fer una dutxa i un canvi de roba i, aquesta vegada a peu, ens encaminavem cap a la zona antiga a sopar. Unes tapes, uns montaditos i algun plat típic ens van tornar a animar i a donar forces, que a alguns els hi feia falta.

I abans d'anar a dormir, uns valents, van fer la visita a les famoses cases penjades. Bé, de fet i sense anim de desmereixer, casa penjada, perque es una la casa que sobresurt d'un penyasegat. Això si, el passeig i el casc antic de Cuenca a destacar, tant per net com per tranquil, alguna cosa haurien d'apendre els politics de Lleida, però això ja es una altre tema...

En resumen aquest ha estat la sintesi del viatje d'anada. De seguida que pugui us explico la tornada, que no va tenir desperdici i incidencies. Fins aviat...

Volta pel Montsant

Aquest matí hem fet una sortideta, d'aquelles matinals, que tot i que el Luke es pensava que no arribariem a dinar, al final, a dos quarts de dues ja estavem a Lleida.

Ens em trobat al Dalmau el Moises, el Luke, el Ramonet, la Marteta i un servidor; exactament a les 09:00 hores (bueno, exactament...). La qüestió que em fet el cafetó de rigor, algun donut que ha caigut, i listo! gas i manta!

Direcció a Alcanó, per la carretera de Flix, i apa, per les Garrigues passem per Els Torms, on han començat les curves i el Moi i el Ramonet s'han desmarcat, com a cohets, fins a Juncosa. Un cop junts els cinc em continuat camí en direcció a Ulldemolins, per fer les curves de les crestes de la Llena. Com estaven una mica humides em anat de passeig gaudint de la vista, amb una mica de neu, dels pics del Montsant.

En arribar a Ulldemolins primera parada, un altre cop a taula, això ens agrada tant com les curves, oi Moi?

 I després d'un bocata altre cop al lio. Em fet el coll d'Albarca i ens em encaminat cap a Escala dei, deixant per una altre dia la visita a la cartoixa. Em rodejat el Montsant per Cornudella i em arribat a Cabasses. Curves i més curves; unes mès rapides perque era sec i unes altres amb més precaució per la humitat però totes molt divertides. L'unic tram poc favorable el que sortia de Escala Dei, però que amb cuidado cap problema.

Si algun dia us animeu a fer aquesta volta al Montsant carregueu bé els diposits que no hi ha cap benzinera per la zona.

Em parat a la Granadella i hem fet camí a El Soleràs per agafar la carretera de l'Albages a on hi ha unes curvetes rapides amb asfalt nou que estan de muerte! I en pic arribem a Castelldans doncs ja està, anar baixant fins a Lleida relaxant el cos després de tanta curva.

Una sortida molt recomanable, no tant sols per les curves interminables si no, sobretot, per la companyia.

Fins una altra, V'ssss

De Miami-Platja a Morella

Com diuen en castellà "lo prometido es deuda" i aquí ho teniu, la visita que ens va quedar pendent de fer a Morella.

La sortida varia de la que vam fer en el darrer blog. Aquesta vegada ens vam ficar en marxa, Marta i un servidor, des de Miami Platja, a on estavem passant uns dies.

De totes maneres us explicare com vam fer cap a Miami, i a més a més, es pot ajuntar aquesta ruta amb la de Morella que, sortint aviadet i més avançat l'any que allarga més el dia, crec que es pot fer.

De Lleida per la L-702, Artesa de Lleida, Puigvert i Castelldans. Un cop aquí per la C-233 direcció a l'Albages i el Soleràs. Anem per la L-701 cap a Els Torms i Juncosa, C-242 direcció Ulldemolins, Albarca i Venta del Pubill. Un cop aquí es presenten dues variants per arribar a Falset. La primera per Porrera-Falset per la T-740 que es passa un port inacabable ple de curves de 180º estretes, ideal pel Sebas, o bé a Porrera anar direcció Gratallops, on les curves son més obertes i rapides. La qüestió arribar a Falset i a Mora d'Ebre. I ja hi som, ara sol cal decidir, platja o montanya.

 Nosaltres, al cap de dos dies d'estar a Miami Platja, vam tornar sobre els mateixos passos per trobar altre cop la C-12 i anar direcció a Ginestar. A pocs quilometres de la incorporació a la C-12, venint de Tivissa, hi ha un desviament a mà dreta on diu embarcador. Val la pena probar l'experiencia de pujar la moto en una barcassa i, sense motor, navegant per la força de la corrent del riu Ebre, travessar fins a Miravet.

Un cop a Miravet, un poble molt xulo amb un castell precios, anem direcció a El Pinell de Brai (N-230b) i Prat de Comte, sembla una carretera, al començament, oblidada pel temps i deserta, però el ferm està en bon estat i el paisatje es maquissim, per anar curvejant i gaudint de l'entorn a la vegada, molt recomanable.

Ens desviem per la T-330, cap a Arnes, on trobem una benzinera per cert, tema important aquest a l'hora de perdres per Catalunya... i direcció a Valderobles entrem a Aragó, concretament a Terol, per la A-231 i desviem per la A-1414 direcció Fuentespalda i Monroyo, aquí també hi ha benzinera, i poc queda ja, per la N-232 fem cap a Morella.

La tornada la vam fer igual que l'altre dia, per això ja no us ho expliquem però si us deixem unes fotos perquè feu gana i proveu de fer aquesta ruteta tant bonica. Fins aviat i moltes V'ssss.

Sortida de Lleida a Morella

El passat dilluns, dia 7 de febrer, feia un dia genial per sortir en moto. A primera hora del matí feia una mica de fred, però en vam refugiar al Punt Estrella.

Allí ens vam trobar el Luke, el David, en Juanjo (que sol va venir a fer el cafè) i nosaltres.

Cap allà a les 10:30 ens ficavem en marxa, direcció Maials-Flix-Ascó. En aquesta darrera població ens desviarem per una carretereta, amb unes curves genials, cap a Gandesa.

Després de repostar les motos, la veterana VFR del David, la nova Versis del Luque i la Fazer nostra vam posar rumb cap a l'Horta de Sant Joan. La ruta va ser preciosa. De Catalunya saltarem a la provincia de Terol, passant per Valderobles i Monroyo.

A la una del migdia ja estavem voltant per la ciutat alacantina de Morella. Amb el seu castell presidint la montanya que protegeix el poble i els seus carrers, amb aire antic i molt acullidor.

Uns plats combinats, acompanyats per unes quantes i molt bones croquetes morellanes ens van tornar la força per continuar fent quilometres, aquesta vegada amb el sentit contrari i retornan per les mateixes curves que tant ens havien fet gaudir. I la tornada va ser així, una rememoració de tot lo bo que haviem trobat pel camí i amb la confiança de saber per on anavem rodant en tot moment.

I abans de la posta de sol a Lleida, al pont de l'autopista ens despediem amb el pensament fixe de tornar a fer aquesta sortida amb més temps per poder visitar la ciutat emurallada de Morella amb profunditat. Ha quedat pendent .